Inici Eivissa 1949-1954 Palautordera 1975-1995 Sarrià 1985-1994 Sants 1994-2004 Sarrià 2004-2011 Ciutat Vella 2007-2008 FORNAS   JORDI FORNAS   JORDI
Fornas/formes: Llibertat
Jordi Fornas pinta amb objectes 
o bé
construeix escultures amb colors
o bé
dibuixa amb formes en relleu. 
Les figures es desarticulen 
però continuen essent figures: 
dones, parelles d'amants, trios de banyistes, fragments de cossos: carn, carn, carn!
Els quadres transcedeixen el quadrat 
i el pla 
però continuen essent quadres: 
matèria, forma, color.
Les escultures són escenografies per a personatges somiats
o capses per als elements de les pintures 
l'obrador de l'artista 
o senzillament, honestament, <<són>>: 
matèria i color, i una història, o l'espai per a una història, 
però sempre són escultures
formes en l'espai. 
I, encara, hi ha pintures que són construccions
i construccions que són geometries on ens reconeixem
o que ens reconeixen. 
En algun lloc, no al seu obrador, uns savis molt savis tenen raons ells amb ells sobre les incompatibilitats i les tensions entre l'idealisme i el realisme, el  sublim i l'anecdòtic, l'abstracció i el figurativisme, el concepte i la forma. I, poca broma!, sobre els límits entre les diverses disciplines. 
Jordi Fornas, que en sap més que set bisbes, i que coneix com s'han fet totes les pintures de tots els pintors, ell tot sol, amb objectes trobats i amb matèries  redimides, amb formes que construeix amb els dits de la memòria i amb tota la tècnica de l'ofici, supera i soluciona el conflicte: a les seves obres conviuen  sense barallar-se i es reforcen, en una relació fructífera, les referències abstractes, ideals, dels valors plàstics, i les referències figuratives, d'arrelament a la  realitat, i les matèriques dels materials que utilitza, totes plegades conformant la realitat mateixa que és l'obra acabada. Les seves obres són objectes reals,  realitats per si mateixes, i alhora representacions ideals de realitats imaginades. 
L'obra de Jordi Fornas <<és>>, com <<són>> les pedres, els fanals o la pluja. Elements essencials, necessaris, del nostre paisatge. No li calen més  coartades.
Idealisme, anecdotisme, abstracció, figuració, color, dibuix, pintura, escultura? Jordi Fornas! Formes.  Llibertat! 
A. Munné-Jordà
Vilanova, 27-III-2007
Jordi Fornas, pintor Parafrasejant allò que em sembla que va dir Espriu fa molts anys parlant de Vinyoli, crec que també ara podem dir que encara som a temps perquè tothom sàpiga que Jordi Fornas és un dels noms importants de la nostra pintura. Des dels anys 60, amb la dedicació al disseny gràfic, la seva renovadora obra professional ha estat la porta per la qual tot un món cultural (cobertes de llibres, caràtules de discos, disseny de programes, imatge de l' Enciclopèdia , maquetació de  Serra d'Or , etc.) ha tingut accés als destinatatis. Però durant aquesta dedicació professional, i abans i després, hi havia i hi ha el Jordi Fornas pintor. Jordi Fornas és pintor, autor d'una obra abundantíssima, personal i sorprenent. Potser més sorprenent perquè no és, com algú podria esperar, l'obra del grafista que pinta, sinó la del pintor que s'expressa. I això vol dir que no adopta, com hauria pogut fer, els recursos de provada eficàcia en la seva tasca professional de dissenyador, sinó que assumeix el risc del llenguatge sempre nou de la pintura. La pintura de Jordi Fornas també sorprèn per una altra oposició a l'ofici que ha practicat: si, com a dissenyador gràfic, la seva tasca ha estat al servei d'explicar el contingut que presentava, la seva pintura "és" una realitat per si mateixa. Les seves obres pictòriques són objectes materials per si mateixos que, sortits de la realitat física (a més del suport i la pintura, hi incorpora materials i objectes rescatats d'un ús anterior), ens interpel·len amb la seva existència. Potser, doncs, més que de pintura, convindria parlar d'objectes pictòrics, de peces volumètriques, fins d'autèntiques escultures. I és que l'obra creativa de Jordi Fornas, en una altra oposició a la pràctica de l'ofici gràfic, no en té prou amb la superfície bidimensional i, de la mateixa manera que rebenta els límits del suport o del marc, també s'expandeix volumètricament. I, tant com sorprenent i sovint inquietant, personal i original, també la seva obra ens resulta en molts moments familiar i acollidora. Això és perquè Jordi Fornas, de la mateixa manera que subverteix i qüestiona la pràctica pictòrica, no parteix del no-res, sinó que s'inscriu dins la tradició de l'evolució del seu art: la descomposició dels cubistes, el constructivisme dels russos, l'objecte trobat dels dadaistes, les formes orgàniques de Moore, etc. Tota la lliçó dels mestres és assumida i prolongada per la pràctica pictòrica de Jordi Fornas des d'una actitud artística ambiciosa i perseverant i una actitud personal humil i de servei. Leopardi va escriure que no treballava per al seu segle, sinó per dialogar amb la tradició dels més grans. Sembla que aquesta és també una de les vocacions de l'obra de Jordi Fornas. Antoni Munné-Jordà Escriptor